La pregunta que desencadenarà la teua creativitat

La pregunta que desencadenarà la teua creativitat

Ser «faedor» és una actitud. Però encara més: és una virtut. El món és d’aquells que somnien, aquells que s’atreveixen i que lluiten per canviar l’statu quo, o al menys ho intenten. Perquè l’experiència ens aporta saviesa; per això les diferències entre el pensament tradicional i el pensament de disseny (design thinking) ens aporten llum sobre les bondats i deficiències de cada model. Mentre que en pensament tradicional tenim assumit que hem d’evitar l’error, en Design Thinking l’error es valora com a aprenentatge; a més, es diu que «errar ràpid» ens ix més barat i ens estalvia desil·lusions. El pensament tradicional es basa en assumpcions, en una experiència passiva, en pensar i planificar, mentre que el design thinking es fa servir de les tècniques de l’aprenentatge experiencial, amb «el fer» per a «provar» si la nostra idea funciona o no, si és viable o no.

I el més rellevant: «en pensament tradicional busquem proporcionar les respostes correctes basant-nos en la lògica i en la solució analítica de problemes, mentre que en design thinking busquem formular les preguntes adequades». I dic «adequades» perquè el terme «correctes» està totalment descontextualitzat quan parlem de creativitat. En creativitat no hi ha preguntes correctes ni respostes correctes, sinó més o menys adequades i coherents. Quan se’ns planteja un problema i l’hem de resoldre de manera creativa, el que generem són moltes «alternatives» igualment vàlides, que no són «correctes». I per tal de poder oferir múltiples solucions a una determinada necessitat o problema en la fase de brainstorming, primer hem d’ensenyar-nos a preguntar, reformular o redefinir el plantejament inicial en funció de la informació objectiva que ens proporciona el mapa d’empatia (el llenç que recull informació sobre el que fa, diu, pensa i sent el nostre potencial client o usuari).

L’estructura del nou plantejament del repte o problema inicial tindria la següent forma:

 

Este nou plantejament ens ajudarà a enfocar el repte inicial i a establir uns límits, ja que si realitzem brainstorming prenent com a punt d’inici el repte principal, és possible que en lloc de donar amb un ampli rang de solucions, no en donem amb cap. I l’explicació és ben simple. El nostre cervell acostuma a treballar amb patrons, i fent ús del pensament analític trenca el problema en xicotetes peces processables per donar-les solució immediata. Si al cervell li oferim un repte molt ampli, començarà a divagar en busca de tota la informació emmagatzemada per recopilar-la en lloc de generar noves sinapsis (noves connexions neuronals). D’alguna manera, ralentirem la seua activitat i el brainstorming no donarà resultats efectius. Per tal de saber més procés creatiu i brainstorming, és possible descarregar la Guía del Proceso Creativo ací.

Resumint, hem d’ajudar el nostre cervell a generar idees. I com ben he dit abans, el cervell humà funciona sota patrons en funció de preguntes i estímuls del nostre entorn per tal d'oferir respostes. Per això, si volem obtindre respostes, la millor manera d’aconseguir-ho és fent preguntes. Però en Design Thinking no val qualsevol pregunta, sinó aquella que impulsarà positivament la fase de brainstorming.

En anglés la pregunta màgica és «how might we…», que traduït al valencià és «com nosaltres podríem...». Esta senzilla construcció en disseny té un profund significat: el «com» fa referència a la confiança creativa que demostra que la solució existeix i que hem d'identificar-la; el «nosaltres» indica que es treballarà en equip i que es construiran idees a partir de les idees d’altres; el «podríem» assumeix que la solució oferida per l’equip de disseny PODRIA funcionar o podria NO funcionar. De manera que no és important el resultat sinó el recorregut i l’experiència.

La setmana passada, durant el desenvolupament de la segona sessió de Design Thinking en EmprendeAventura d’Elda, el repte inicial que vaig plantejar als alumnes va ser: «Millorar l’experiència de l’alumne a l’aula». Després de reformular el repte inicial, en funció dels mapes d'empatia, els alumnes van treballar en la següent pregunta: «Com podríem fomentar l’aprenentatge experiencial a l’aula per tal de combatre l’abandonament escolar?». Durant l’activitat de teamstorming es van generar unes 70 idees en un temps rècord. Després vam usar la tècnica de saturar l'espai de notes adhesives per visualitzar les idees i poder agrupar-les. En la fase de convergència, vam seleccionar per vots la idea més viable, la més disruptiva i la més encantadora.

Les tres idees es van desenvolupar en prototips. La finalitat de l‘exercici consistia en que cada equip havia de realitzar un prototip diferent, obeint les idees seleccionades, de manera que el primer equip va prototipar un servici, el segon una experiència i el tercer, un espai.

I és que en Design Thinking no només es poden realitzar prototips d’un producte físic, sinó també d’experiències, servicis, espais i fins i tot històries. Per al procés de disseny centrat en les persones, el prototipatge ràpid és una forma increïblement eficaç de convertir les idees en alguna cosa tangible, per tal d’aprendre fent i per rebre una ràpida retroalimentació de les persones destinatàries de la solució. Perquè un prototip només serveix per a transmetre la idea, no per a ser perfecte. De fet, cada emprenedor hauria de saber que realitzar prototips és de gran utilitat, sempre que els materials que s’hi utilitzen siguen de baix cost. Un prototip ens ajuda a pensar amb les mans, a establir rols en l'equip de treball i a mostrar la idea al nostre client. És una nova forma d’empatitzar amb ell i d’aprendre d’ell en la fase de validació/prova.

En el curs Profesionalizarte, impulsat per l’Agència de Desenvolupament Local de Santa Pola i el CEEI d’Elx, també vaig tindre l’oportunitat d’impartir una sessió de brainstorming i de creació de protosolucions en l’àmbit artístic. Per això, fins i tot els exemples que es van treballar van estar específicament adaptats a la seua condició d'artistes i artesans.

El repte ampli consistia a: «Fomentar la venda d’obres d’art per Internet», arribant a la pregunta clau: «Com podríem fomentar la venda de patchworks per Internet, sense significar una gran inversió en e-commerce o publicitat a la xarxa?» De nou es formaren equips i la fase de prototipatge es va realitzar segons tres de les idees seleccionades en la part convergent del procés de brainstorming. En esta ocasió els alumnes van haver de prototipar una experiència, un producte físic i un servici.

L’experiència va ser altament productiva a ambdues localitats, ja que es va demostrar la capacitat inventiva i creativa dels assistents, així com la magnitud del treball en equips multidisciplinaris, creats per aportar valor als seus clients potencials.

Gràcies, xics, per fer que aprenga cada dia i per compartir amb mi tanta il·lusió!